Benvinguda » Història » Simbologia dels Gegants

Història dels Gegants de Vilafranca » Simbologia dels Gegants


Estampa de Sant Cristòfor
Estampa de
Sant Cristòfor
El tema de l'origen i la significació de les figures dels gegants ha estat objecte d'interpretacions diverses, sovint contraposades i gairebé sempre hipotètiques. En general es considera que els gegants formaven part d'un conjunt dramàtic, és l'anomenada teoria de les pervivències. Altres troben els seu origen en la processó de Corpus on els gegants representaven, juntament amb els cap grossos, diversos pecats, com per exemple l'orgull o certs vicis, és l'anomenada teoria naturalista. Per altres els gegants són una derivació de les representacions bíbliques que es portaven a terme per donar esplendor a la processó de Corpus, de les quals ens n'han quedat referències del rei David amb el gegant i de Sant Cristòfor amb l'infant Jesús, és la coneguda com a teoria historicista. I encara hi ha una darrera teoria, l'anomenada de les intermitències, que explicaria que la història no va seguida, i que els salts en una determinada temàtica explicaria l'aparició periòdica de determinats elements repetitius, així dels exercicis de l'edat mitjana a la creativitat d'aquest subconscient del període florit del segle XIV.

Joan Amades considerava que el seu origen es localitzava en els personatges bíblics dels entremesos medievals, la degeneració d'aquests féu que quedessin sols els que no representaven abusos, figures agegantades de les que se n'apropiaren els gremis, sense que quedi clar si aquestes figures eren una estructura de fusta i cartó com en l'actualitat, o es tractà inicialment d'homes en xanques i vestits llargs. Queda també en la foscor si en les nostres contrades fou la creació popular la que s'incorporà a la processó de Corpus o, pel contrari, la celebració del Corpus donà origen i empenta a uns elements que venien de l'antigor però havien estat totalment reelaborats en la nova perspectiva sacralitzada.

La diada de Corpus fou establerta com a festa cristiana pel Papa Joan XXII el 1316, en un intent de cristianitzar unes festes paganes que perduraven encara en el món antic i que eren encaminades a festivar genis pregons i obscurs per tal de fer-se'ls propiciatoris perquè afavorissin la collita, o bé agrair-los-en la seva obtenció. Al llarg dels segles XIV i XV Amades localitza diverses datacions de gegants en poblacions catalanes, però en la documentació no s'esmenta en cap moment la seva parella o geganta.

Gravat de Corpus
La presència dels Gegants a les processons de Corpus
ja es manifesta en aquest gravat