Benvinguda » Història » Segle XX

Història dels Gegants de Vilafranca » Segle XX


Imatge corresponent a l'any 1906
Imatge dels Gegants corresponent
a l'any 1906

"any 1906 es portà a terme una renovació de vestuari, tal i com es pot observar en la fotografia adjacent, mitjançant una subscripció popular. En l’observació de l’imatge comprovareu entre altres detalls, el canvi del barret del Gegant i com ha deixat el pergamí pel ceptre o bastó a la mà dreta, mentre ella, ja ha abaixat la dreta i ha perdut el ventall i el mocador. Josep Maria Masachs els descriu així: "El gegant en el vestuari de principis de segle, portava una llarga túnica i anava cobert amb una àmplia capa de vellut vermell, ribetejada d’unes cintes de color groc, amb una sanefa brodada d’uns 30 cm. Al seu peu. Portava també un cinturó de la tela que li ajustava la túnica al cos... La geganta portava un vestit bastant més ajustat. Una llarga tira de botons l’ajustaven al seu pit, on naixia un pitet de puntes de coixí que gairebé li tapava el coll... En aquesta versió els gegants no portaven corona. La geganta anava descoberta lluint un preciós pentinat fet a cal Ferreró i el gegant portava un gorro de vellut de colors vermell i groc, adornat amb un seguit de grossos diamants o culs de got, que feien el seu efecte. Un collaret de brillants de mides extraordinàries que portava a l’estil del toisó d’or i un anell de pedreria completaven l’ornament del gegant... La geganta lluïa una bonica perruca rossa, pentinada a la moda d’aquell any i unes grosses arracades de brillants afavorien extraordinàriament la cara de la geganta".

Com es pot observar, entre els Gegants d’abans del 1906 i els de després hi ha poques diferències, d’aquests darrers en recollim una altra imatge, pel seu caràcter marcadament documental procedent d’una filmació d’en Pepito Bolet corresponent a la Festa Major del 1912, en el decurs de la qual s’inaugurà el monument a Milà i Fontanals. La cintura d’ella ha variat, perquè aquí porta un vestit tirat que s’ajusta amb un cinturó, podem observar també que a la mà esquerra porta un pom de flors. La representació continuava essent de noble italià del renaixement ell, mentre ella era per a uns l’esposa d’aquest i per a altres Maria Estuard.

Vestimenta de les dècades 20 i 30
Vestimenta dels Gegants corresponent
a les dècades 20 i 30.
Després de donar referències dels Gegants en temps molt antics a la realitat actual potser us estranyarà que no ens sigui possible concretar els canvis de vestuari de la primera meitat del nostre segle. El cert és que la fotografia III apareixia datada al llibre d’Amades com del 1925 i amb el mateix vestuari els trobem al dibuix de la portada del programa de la Festa Major del 1926 i del 1928. El problema és situar en el temps els vestits que podem observar en la magnífica foto V, que trobarem també en el dibuix de la portada del programa de la Festa Major del 1939, molt semblant al dibuix del 1926, però amb les robes que veiem en aquesta quinta imatge que reproduïm. Aquest detall i alguns detalls de les persones que apareixen en la fotografia ens porten a pensar que potser aquest foren els vestits estrenats a meitats dels anys vint, durant el pas de Joan Àlvarez per la Casa de la Vila i que Masachs diu que foren confeccionats en el taller de modista de la Sra. Badia. La diferència més significativa és el canvi en el barret del Gegant, el magnífic coll de la Geganta i els detalls del seu vestit.

En qualsevol cas, el problema que no hem pogut resoldre és el referent a la conversió dels Gegants nobles en els reials que, amb reformes, han arribat fins els nostres dies. En l’apartat literari hem recollit un curiós poema de Josep Parera sobre el mal estat dels vestits dels nostres personatges aquell any 1917, fet que motivà que no poguessin sortir pel Corpus. Igualment, el 1927 la premsa vilafranquina remarca l’aspecte llastimós dels nostres enlairats personatges.

Si el dibuixet de Pau Boada a l’auca de la Festa Major de Josep Estalella, datada l’any 1930, ens mostra encara els Gegants nobles, si considerem que no hem trobat cap mena de referència a la premsa de l’època, i des de la seguretat que seria incoherent que l’Ajuntament republicà fes uns Gegants monàrquics, i encara si tenim en compte que a l’interior del programa de la Festa Major del 1939 –recordeu que hem dit que la portada ens els mostra en un dibuix corresponent a la indumentària de la foto V- hi ha una fotografia dels Gegants monàrquics pels carrers de la vila, la més antiga que coneixem amb aquest vestuari, quan passaren de nobles a reis? Després d’una exhaustiva i inútil recerca no hem trobat resposta documental ni memòria oral que ens pugui resoldre aquest interrogant, només podem afirmar que fou abans de la Festa Major del 1939.

'arribada de l’Ajuntament republicà el 1931 portaria diversos canvis en el paper tradicional dels nostres Gegants. Per una banda la suspensió municipal de la processó de Corpus i de la seva octava, així consta en la premsa local que l’any 1934 la processó es féu per l’interior de Santa Maria, i la de l’octava pels claustres de la Trinitat; com podeu suposar aquestes tindrien un caire exclusivament religiós i no hi participarien els enlairats personatges. També entre el 1931 i el 1934 no se celebra en les diades de Sant Fèlix la seva processó, en concret el programa del 1934 especifica la tronada i cercavila habitual del 29 al migdia i a la tarda els tombs dels balls pels carrers de la vila. El 30 al matí la tradicional ballada davant la Casa de la Vila i, a la tarda, "a dos quarts de 8: les Danses Populars, la Banda i les colles de Xiquets es reuniran a la Rambla de Pi i Margall on J. Colomer dispararà una Traca Valenciana mentre els Balls Populars evolucionaran i les Colles de Xiquets aixecaran Pilans de Cinc". Igualment, el dia 31 hi havia la ballada davant la Casa de la Vila, i a dos quarts de vuit encesa d’una traca valenciana a l’avinguda de Francesc Macià, amb actuació dels balls populars i les colles de xiquets.

Vista de la Rambla de Sant Francesc
Vista de la Rambla de Sant Francesc de Vilafranca
coresponent a unes Fires de Maig.
"imposat trencament entre els elements populars i els religiosos, i en concret la desaparició de l’anada a ofici i l’entrada de Sant Fèlix el dia 30, o l’arribada a casa del nou administrador el 31, a canvi d’uns actes estrictament populars en punts cèntrics de la vila, generà una profunda polèmica. En realitat la pretensió de l’Ajuntament republicà era deslligar la tradició dels actes religiosos, buidar de contigut la Festa Major i, pel contrari, potenciar les renovades Fires de Maig que el nou consitori havia empentat i reordenat directament amb un èxit notable, la primera edició, l’any 1932, comptà amb l’actuació dels Xiquets de Valls, i des del 1933 fins a l’inici de la guerra civil els Gegants compartiren amb el Drac, Caps grossos i Xiquets les millors hores de les Fires, concretament el primer dia, al migdia, es tirava una tronada a la Rambla i sortien els balls amb la banda en cercavila fins davant l’Ajuntament on mostraven les seves millors evolucions. Era exactament una còpia de la Festa Major que intentava treure-li el protagonisme popular amb perspectiva religiosa. Al programa de la Festa Major del 1935 es torna a indicar la celebració de processó i l’entrada de Sant Fèlix, abans hi havia hagut el 6 d’octubre.

Hem vist una nota de despeses de Festa Major, corresponent als anys 1921 o 1922, on s’indica que els geganters cobrarien 225 ptes. Dels rebuts que es conserven a l’Arxiu Municipal recollim que el 1932 cobraren 300 pessetes, el 1939 –sempre referit als tres dies de Festa Major- 360 ptes., el 1943 les tradicionals espardenyes i 1060 ptes., i així anà augmentant, de forma que l’any 1952 ja en cobraven 2000. Els geganters no sempre eren vilafraquins, sovint es contractaven homes de fora vila, carreters, etc. Tot i tenir ben segur que ens n’oblidem molts no podem deixar d’esmentar el Ciuró "Cigró", el Bolet "Garsa", el Segura "Pegaso" i el Blanch "Patxatxu", que sovint han tingut continuadors de la tasca a la seva família. Emili Blanch fou cap de colla dels geganters durant trenta anys, fins a meitats de la dècada dels setanta, el 1966 rebé un diploma de l’Ajuntament en reconeixement a la seva tasca de fer ballar l’estimada parella.

Fins a l’arribada dels actuals geganters, aquests només estaven encarregats de fer-los ballar en les diades corresponents, la cura de Ferragut i la seva muller ha estat durant més de cinquanta anys, des des anys trenta fins els vuitanta en mans de l’artista vilafranquí Carles Munts pel que fa al cap i mans, en Munts recorda encara com cap als anys quaranta o cinquanta provocà la rialla general dels funcionaris d’un despatx de la Casa de la Vila quan presentà una factura que, referent a la Geganta, deia textualment: "por una caida y repasarla toda", certament hi havia qui pensava que la Geganta es podia "repassar" de diverses maneres. La cura de les perruques de la nostra parella va estar durant molts anys en mans de les perruqueres de Cal Ferreró, en concret hem vist una nota de l’any 1939 on Josep Ferreró cobra cent pessetes per pentinar i llogar les perruques dels Gegants. Anys després s’encarregava d’aquesta feina en Ramon Farré de Cal Goia.

El vestuari dels Gegants reials que en l’actualitat encara surten ha variat diverses vegades en detalls, en les dues fotos VI, magnífiques pel que fa a la seva ambientació de festa, podem observar com la Geganta portà els primers anys de significació reial un vel que li arribava a les espatlles, en altres imatges que no hem recollit es pot apreciar com el vel fou més fi, i finalment desaparegué, la capa de la Geganta era de vellut blau, després la canvià per una de vellut grana, i el 1981 li fou renovada per una altra amb tonalitats més rosades i que llueix en l’actualitat. En la imatge adjunt es pot observar que els nostres enlairats personatges portaven l’escut de la vila, era l’any 1961 i, a més de variacions en les sanefes finals dels vestits, s’observa perfectament que la cara de la Geganta no és la mateixa dels nostres dies.

En les següents imatges es pot observar els Gegants amb la vestimenta reial i el detall que es comenta en el paràgraf anterior del vel de l'Elisenda.

Abillament reial d'en Feragut Abillament reial d'en Feragut
Abillament reial de na Elisenda Abillament reial de na Elisenda

Precisament aquell any 1961 va ser el d’una Festa Major "gegantera". Vegem-ho.

Al programa llegim, al peu d’una foto dels gegants, ell amb la banda ampla creuada, i ella amb la capa de vellut blau, segons sembla –la foto és en blanc i negre-el següent:

"Els Gegants de la vila", de quienes se anuncia que este año veremos pasear por nuestas calles con famantes ternos, (...)

La simple noticia de tal innovación, realizada no tanto per veleidosos imperativos de estética como por cívico decoro, (...)"

Aquest darrer paràgraf ens indueix a creure que els vestits estaven en força mal estat.

En el mateix programa i en la relació cronològica dels actes, acaba la ressenya de la Tronada i la Cercavila amb la relació dels balls i danses, "que se dirigirán al puente del ferrocarril, en la carretera de Barcelona, para recibir y dar la bienvenida a los Gigantes que, renovados, regresan de la Ciudad Condal, continando todos su marcha en dirección a la Casa Consistorial

Segons que sembla, doncs, havia d’ésser un Festa Major important per als Gegants, que caviarien els vestits vells per uns de nous. Però van sortir del foc per anar a caure a les brases. Vegem què ens diuen "Uns de primera fila" que signen una Carta al Director, publicada a "Acción" el 9 de setembre:

"Mereix capítol a part, per ésser ja opinió popular, el que ha passat amb la geganta. Qui no ha quedat decepcionat davant la seva presència? És d’urgència tornar-la a deixar com abans (cara i tipus) ja que aquesta no és ni serà mai la nostra geganta"

I aquí ens apareix un element nou. Ens diu "cara i tipus". Això vol dir que, a més del canvi dels vestits, la geganta havia estat objecte d’altres renovacions. I aquestes renovacions havien d’ésser importants segons un altre escrit en el mateix número d’"Acción". Aquest escrit ens aporta un altre detall: també el gegant fou objecte de reformes, a part del vestuari. El text pertany al repàs que el setmanari fa al que ha estat la Festa Major, dividit en capítols. Un d’aquests capítols és "Els balls". En altres anys, també el setmanari seguia el mateix sistema i dintre d’"Els balls" hi sortien tots. Aquest any 1961, dedica un capítol a part a "Els Gegants". Per aquest fer i pel que hi diu, cal pensar que havien estat realment "notòries" les reformes:

"El passacalle féu volta considerable per anar-los a recollir al Pont del carril. Els vestits són macos. Ara, els gegants...

La geganta, de cara desastrosa i de tipus pitjor encara, amb un cèrcol a la cintura que ha fet riure –o plorar- a la gent. A la mà unes flors de plàstic... Sembla que tinguem por d’arruinar-nos per uns poms de flors a l’any.

El gegant conserva la seva caixa pulmonar i la seva cara ferrenya, que ara sembla torrada pel sol de les nostres platges. En canvi el que no conserva és la seva ferma i nervuda mà, ara substituïda per una de dits enganxats... En fi, esperem que aquest arreglo no serà el definitiu"

I efectivament, no ho fou. Al número del 8 de setembre de l’any següent, s’hi pot llegir:

"Han tornat a retocar els gegants i estan encara més bé que per Corpus". El que no especifica és quins "retocs" s’hi van fer. Tampoc no hi ha cap referència a "retocs" en els números de dates properes –anteriors i posteriors- al Corpus.

Com a anècdota d’aquells temps, la que llegim a "Acción" del 30 de juny de 1962. "En la procesión de Corpus del pasado domingo, cuando los "gegants" pasaban por delante el Monumento a Milá y Fontanals, la corona del "gegant" quedo enganchada en unos de los árboles de la Rambla, quedando la regia cabeza de forma bastante ridícula, y causando el natural regocijo de los presentes.

Para evitar situaciones de este tipo deberá preveerse una mesurada poda en los lugares donde deben pasar estos "altos" personajes".

És curiós d’observar que es dóna irònicament la "culpa" de l’incident als arbres, més que no pas comentar l’actitud- no sabem, per tant, si correcta o despreocupada- dels portadors dels gegants.

En una data indererminada, quan els carrers del Poble Nou encara eren un conjunt de fang i pols i tenien passeres de pedra, una caiguda féu que s’hagués de tornar a fer la cara del Gegant, en aquell temps cada un dels nostres personatges pesava uns 105 quilos. La nova cara de la Geganta es féu cap als anys seixanta, després d’una caiguda al parc Tívoli el dia 31 quan Sant Fèlix entrava a casa del nou administrador. El 1966 també es van fer alguns braços i mans noves.

'any 1949 Ferragut i la seva muller guanyaren un concurs de Gegants del Penedès, ell lluí la banda que així ho acreditava durant diversos anys. Altres vegades els havíem vist amb ensenyes guanyades en concentracions d’enlairats personatges, entre elles les de Terrassa i Sabadell. Entre altres sortides dels Gegants en els anys de postguerra es recorden les de Sant Quintí de Mediona i Martorell i durant una colla d’anys a Barcelona per les festes de la Mercè. En concret hem vist notes de despeses a l’Arxiu Municipal de les sortides a Barcelona dels anys cinquanta, el 1951 Gegants, Àliga, Drac, Cercolets, Panderos i Gitanes participaren en la cercavila del 24 de setembre al migdia, i els Gegants, Àliga i Drac es quedaren per a un acte d’aquell mateix dia a la nit, al Poble Espanyol de Montjuïc, sis geganters i tres grallers cobraren per aquesta sortida 1620 ptes. Hem vist notes d’altres, dels anys 1952 i 1953. Hi ha una anècdota curiosa d’una anada dels Gegants a Manresa, un dels geganters s’arribà fins aquella població en bicicleta per a fer-los ballar. La nostra parella ha estat igualment padrina de diversos bateigs de Gegants d’altres poblacions.

Ferragut i la seva muller havien continuat participant en les celebracions del Corpus vilafranquí i la seva octava. Fou, però, l’any 1968 quan els sacerdots de les parròquies vilafranquines publicaren una nota a la premsa local sobre la nova normativa de la processó de Corpus, com a resultat de l’aplicació sobre els principis de la reforma litúrgica que resultà del darrer Concili. Així les dues processons, la de Santa Maria i la de la Trinitat, llarga i popular rivalitat, quedaren aquell any unificades en una sola –que se celebrà la tarda del 13 de juny- i foren suprimides igualment les tradicionals fileres de feligresos, l’obligació d’anar-hi amb una atxa i vestits de determinada manera o amb certs distintius. El trajecte de la processó fou abreujat i aquesta va anar de Santa Maria a la Trinitat, i acabà en el claustre d’aquesta última. A la vegada es pregava que no es tiressin serpentines o paperets, tot i que es permetia continuar amb les catifes de flors, però no era necessari fer altars en el curs de l’itinerari de la processó, perquè aquesta no s’hi aturaria.

Panoràmica de Vilafranca
Panoràmica des del "Firal" on es poden veure clarament els dos campanars
corresponents a la Basílica de Santa Maria i a l'esglèsia de la Santíssima Trinitat,
units pel trajecte de la processó de Corpus del 13 de juny de 1968.

Aquest fou l’inici de l’acabament del Corpus per carrers i places. L’any 1969 la premsa recollia una nota en el sentit que els Gegants sortirien com sempre la vigília i el dijous, però res no es diu ja de la processó, i el 1970 el setmanari "Penedès" recollia un escrit d’en Manuel Brunet sobre la festivitat amb el títol "Recordant festes perdudes...".

La processó ja no sortí aquest any 1970 i amb ella desaparegué la presència dels Gegants pels nostres carrers i places en les diades d’aquesta festivitat.

Així continuaren les coses fins el 1981. Aquell any els Administradors de la Festa Major de l’any anterior varen decidir aplicar un remanent de diners que havia quedat d’aquella a fer vestits nous per a la parella vilafranquina. Llavors l’ Eloi Miralles tingué la pensada de fer que els Gegants estrenessin la seva vestimenta la vigília de Corpus pels carrers de la vila. Aquesta idea sorgí en el si de la llavors existent Comissió de Festa Major, els components de la qual l’acceptaren de bon grat. Cal dir que aquell dimecres de juny de 1981 els van fer ballar els mateixos geganters d’anys anteriors.